Pràctica dels textos que parlen del plurilingüísme (04/05/17)

Text Vicent Marzà, o la victoria (parcial) del plirilinguisme

Paraules:

• Bocabadades: Admirat, sorprés.
• Poregós : Que té por de qualsevol cosa, que tot li fa por. Sinonim- temerós
• Furibund: que té molta fúria.
• Empenta: d'empènyer; esforç.
• Nugat: Que presenta (la cua d'un lleó) nucs en forma de borles.
• Albirava: Formar juí (sobre una cosa), imaginar com es pot realitzar o com és. Sinònim: ataüllar.
• Arrossegat: Moure o desplaçar (alguna persona o alguna cosa), estirant-la sense alçar-la de terra
• Agosarat: audaç
• Defugir: esquivar o eludir.
• Implementació: Acció o efecte d'implementar
• Copsar: Aconseguir (alguna cosa) d'una manera ràpida. Sinònim: entendre.

Resum del text:

El text ens parla del nou i actual canvi amb el decret de plurilingüisme. Ens parla del projecte que ha elaborat Vicent Marzà, es tracta d’un projecte més poregós, en el qual s’elimina les anteriors línies i es creen tres nivells: bàsic, intermedi y avançat, on el més de català (avançat) suposa un millor coneixement del anglès.

Marzà va sorprendre a tots, aquest projecte elimina la immersió de les línies en català y i castellà i aposta per un sistema conformat per tres nivells, on s’assegura el millor nivell lingüístic en tots els nivells.

Però, aquest canvi suposa comptar amb dos terços de l’òrgan escolar, però a escollir els diferents nivells i decidir a quin nivell s’acollia cada col·legi.

Moltes entitats per la llengua estan en contra d’aquest projecte. Però malgrat les crítiques a Marzà li ha eixit la jugada redona, un 54% del centres han escollit el nivell avançat, doncs s’incrementen els col·legis que aposten per català. Un 30% ha escollit l nivell intermedi, i un 16% el bàsic.

A més s’han reservat places per aconseguir l’èxit del sistema, tant d’anglès com de català.

Marzà vol assegura se l’èxit d’un del seus projectes estrella, malgrat les previsions pessimistes hi ha una victòria amb les xifres d’elecció del col·legis.

Text: El “Decret de plurilingüisme” no ajuda a cohesionar socialment els valencians

Paraules:

• Desficaci [desfikási]

m. Acció o dita completament fora de propòsit, contrària al sentit comú. La teua pretensió és un desficaci.

• Anorrear [anoreáɾ] (anorrea [anoréa])

v. tr. Aniquilar

• Parer [paɾéɾ]

v. intr. Paréixer.

• Esbiaixada [ezbiajʃáða]

1.	f. Acció o efecte d'esbiaixar.

2.	f. Línia o direcció en biaix. Caminaven seguint l'esbiaixada que feia el camí.

• Conculcats [koŋkulkáɾ]

v. tr. Infringir, no respectar. Conculcar una norma legal, un dret.

Resum del text:

Aquest text parla de la necessitat de que el nou decret impulse un bilingüisme actiu, eficaç, que s’estenga entre tot l’alumnat i s’acabe amb la perpetuació del bilingüisme substitutiu.  També parla de les intencions de la detra governant per a aniquilar l’ensenyament del valencià, però al no aconseguir el que volien, la Conselleria d’Educació va marcar les línies estratègiques del nou model d’ensenyament en valencià. La Junta Directiva d’El Tempir va llegir i analitzar el nou esborrany i no va quedar gens satisfeta.

El Tempir defensa la necessitat d’implantar una metodologia d’immersió lingüística per tal de conèixer el nostre territori, patrimoni, llengua i cultura d’una manera integral. A mes, consideren que caldria marcar un mínim de coneixements de valencià per a tot el territori, a partir del B1, i augmentar les matèries a cursar en la nostra llengua en aquest progama amb el temps.

Per tant, per a garantir que l’alumnat acabe sent competent en les dues llengües oficials el Tempir proposa els següents punts, entre altres:

1.    Reduir el nombre de programes

2.    Augmentar el nombre d’hores de valencià

En definitiva, s’ha de modificar l’esborrany amb el doble objectiu de no perpetuar gran part dels efectes del pseudoplurilingüisme de la dreta.

Pràctica del text de Mercè Rodoreda (26/04/17)

1.1 L’autora i l’obra

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Romanyà de la Selva, 1983) és probablement la novel·lista més important de la literatura catalana. De formació autodidacta, la seu gran aficció per la lectura la va portar ben jove a la literatura. En l’experiència de la guerra  civil espanyola i l’exili es troba el germen de la seua producció literària. És autora de novel·les tan populars com El carrer de les Camèlies (1966), Mirall trencat (19974) o La plaça de diamant (1962), de la qual es va fer una versió cinematogràfica. A més ha escrit diversos reculls de contes, com ara La meva Cristina i altres contes (1967).

11.2 Lectura

"Em  sap greu fer-li obrir la porta ara que acabava de tancar, però la seva merceria és l’única que em ve de pas quan surto de l’obra. Ja fa uns quants dies que miro l’aparador... Fa riure, em penso, que un home de la meva edat, brut de ciment i cansat de córrer per la bastida... Deixi’m eixugar la suor del coll: la pols del ciment se’m fica a les civelles de la pell i amb la suor se m’escalden. Voldria... En el seu aparador hi té de tot menys el que jo voldria... però potser és perquè no està bé posar-ho a l’aparador. Hi té collarets, agulles, fils de tota mena. Es veu que això dels fils és una cosa que fa tornar les dones mig boges... Quan era petit remenava el paner dels fils de la meva mare i enfilava els rodets en una agulla de fer mitja i em divertia fent-los giravoltar. Fa riure que un galifardeu com jo era es divertís així, però ja se sap, són coses de la vida. Avui és el sant de la meva dona i segur que ja es pensa que no li regalaré res, que no me’n recordaré. Les merceres, el que jo voldria de vegades ho tenen a dintre d’unes capses molt grosses de cartó... Què li sembla si li regalés un collaret? Però no li agraden.

Quan ens vam casar n’hi vaig comprar un de vidre, tot de boles de color de vi de postres, i li vaig preguntar si li agradava i va dir: sí, molt. I no se’l va posar ni una sola vegada. I quan li preguntava , de tant en tant per no cansar-la: que no et poses el collaret?, deia que la vestia massa, que si se’l posava semblava que semblava una vitrina. I no la vaig poder treure d’aqui. En Rafelet, el nostre primer nét, que va néixer carregat de cabells i amb sis dits a cada peu, va fer servir el collaret per a jugar a bales- Ja veig que l’estic entretenint, però hi ha coses que són difícils per a un home. A mi faci’m anar a comprar el que vulgui de coses de menjar, no sóc d’aquells que els fa vergonya dur el cabàs, al contrari, m’agrada triar la carn, amb el carnisser som amics del néixer; i triar el peix. La peixatera, vull dir els seus pares, ja venien peix als meus. Però comprar coses que no siguin de menjar...ja em té més perdut que un mussol quan és de dia. Aconselli’m. A vostè qué li sembla que li podria regalar?... Dues dotzenes de rodets de fil?... de diferents colors, però sobretot blanc i negre que són colors que sempre es necessiten. Potser li ensopegaria el gust, però vagi a saber! Potser me’ls tiraria pel cap. Segons a quins moments, si està de mal humor, em tracta com si fos una criatura... Al cap de trenta anys de casats, un home i una dona... La culpa la té la massa confiança. Jo sempre ho dic. Però tanta son dormida alhora i tantes morts i tants naixements i tant el nostre pa de cada dia... I unes quantes peces de veta? No, és clar... Un coll de punta? Va pel coll de punta. Ella n’havia tingut un tot de roses, amb poncelles i fulles. Només t’hi falten les espines, li deia jo per riure cada vegada que se’l cosia a un vestir. Però ara ja no es muda, només viu per a la casa. És una dona de sa casa. Si veia com ho fa brillar tot..."

11.3 Activitats

1. Feu un recull del lèxic que desconeixeu i busqueu-ne el significat.

-“Clivelles”: Clivell, f grietas, resquebrajadura, hendidura.

-”Remenava”: Remenar,  (moure, agitar) remover, agitar, revolver  // (moure) menear, mover. Remenar la cua, mover el rabo //  (les cartes) barajar  //  remenar el cul, contonearse.
-”Galifardeu”: m (esbirro, algutzir) esbirro, sayón  /  p ext granuja, rufián  //  (xicot) chico, mozo, mozalbete, muchacho.
-”Bales”: (balas)
-”Veta”: f cinta, hiladillo, tirilla  //  (ratlla en una fusta, etc.) veta, banda  //  (filó) veta, filón. Una veta d’or, una veta de oro.
-”Poncelles”: Poncell -a, ajd 1 (verge) virgen. 2 f (xica verge) virgen, doncella  //  (bot) capullo, botón  //  (de rosa) pimpollo, capullo.
-”Drap”:m trapo  //  (teixit de llana) paño   //  traure els draps al sol , sacar los trapos a relucir.
-”Cassons”: cassó, m (recipient petit amb mànec) cazo.
-”Cossi”: m barreño, cuezo, tina.
-”Esbaldeix”: v tr (la roba) enjuagar, aclarar.
-”Capses”: f  (de fusta, cartó, llauna, més aviat petita) caja. Capsa de mistos, de sabates, caja de cerillas.
-”Mitjons”: m  calcetines.
-”Empentes”: 1 (espenta) empujón, empuje. 2 a empentes loc adv a empujones, a empellones  //  v tr (donar espentes) empujar, empellar.
-”Bromera”: f (escuma) espuma.

2. Descriviu el prototipus d'home que retrata Rodoreda en aquest conte.

La lectura parla d'un tipus de dona que està a casa, osiga que treballa a casa i és el seu marit el que va a comprar les coses que necessita.

L'home del que parla Rodoreda, és un home tradicional, amb els costums de fa molts anys i els comportaments antiquats. 

L'home treballa en l'obra i quan acaba del treball passa per la merceria a comprar un regal per a la seua dona, l'home va a una merceria ja que pensa que les coses de cosir són només de dones. És un home sense decisió, confús, que no sap si encertarà amb el regal que vaja a triar. A més per altres experiències, tot allò que li ha regalat a la seua dona no ha encertat amb els seus gustos.

Pel que aparença que no sol prestar atenció a les coses de la seua dona, tant que no sap ni la talla. I a l'acabar el text s'excusa dient que un home que treballa no té temps per a les coses de quedar bé.

Per sort, hui en dia les coses han canviat, tot el món pot fer-ho tot. En l'actualitat han canviat molts rols de la dona i l'home. Per exemple, hi ha molts pares que són els que cuiden dels fills, mentre que les mares son les que mantenen la casa treballant.